sábado, 22 de junio de 2013
viernes, 21 de junio de 2013
Joan López (UdL) i Miquel Sabaté (MLDC) porten les nits preromanes al Cafeïna de Lleida TV
Aquí teniu l'entrevista que va realitzar Mariví Chacón a Joan López, arqueòleg i professor de la UdL i Miquel Sabaté, educador del Museu de Lleida i coordinador de les Nits Gastronòmiques al programa Cafeïna de Lleida TV:
jueves, 20 de junio de 2013
La llar dels ibers i l'alimentació
Al món ibèric no hi havia sala menjador, la xemeneia era el lloc on es reunien, on es cuinava i, segurament, el lloc on es menjava. En aquestes sales comunes, de vegades, hi ha evidències de bancs de fang o pedra situats en les parets; s'ha suposat que podien ser per asseure's i menjar o bé per treballar i posar els gots ceràmics, com ha ocorregut durant segles en els cellers de tota la Península.
martes, 18 de junio de 2013
La mel a la cuina ibèrica: un plaer de naturalesa celestial
La cuina ibèrica comptava amb un producte de primer ordre, fruit de la recol·lecció de la mel. Com a producte utilitzat pels pobles antics de l'arc mediterrani, la mel tenia ja una llarga tradició, però és molt probable que el món ibèric exercís un control sistemàtic sobre els eixams d'abelles.
La importància de la mel en les cuines primitives es deu, especialment al seu origen incert, ja que se'ls atribuïa una paternitat celestial. Els pobles antics creien que queia del cel; era com si una porció de cel caigués sobre la terra.
Plini el Vell, en la seva Història Natural, afirmava que “la mel […] surt de l'aire. A l'alba les dels arbres estan cobertes amb una rosada de mel […], encara que això sigui la transpiració del cel o una espècie de saliva dels estels […], ens porta el plaure de la seva naturalesa celestial”.
La importància de la mel en les cuines primitives es deu, especialment al seu origen incert, ja que se'ls atribuïa una paternitat celestial. Els pobles antics creien que queia del cel; era com si una porció de cel caigués sobre la terra.
Plini el Vell, en la seva Història Natural, afirmava que “la mel […] surt de l'aire. A l'alba les dels arbres estan cobertes amb una rosada de mel […], encara que això sigui la transpiració del cel o una espècie de saliva dels estels […], ens porta el plaure de la seva naturalesa celestial”.
Font:
La recepta de la "Sopa Negra" , un plat deliciós!!
L'ús de la sang, per fer les famoses sopes negres, és normal en les cuines del món; també en la cuina celtibèrica i la ibèrica. No obstant això, avui no és possible els seus ús, per la qual cosa proposem un succedani.
150g de botifarra negra
2 cebes mitjanes
100g de faves
250 ml d’aigua
Oli
Herbes variades, del tipus provençal
Sal
Primer es pelen i es tallen les cebes en brunoisse, es sofregeixen en una cassola, amb el foc molt baix, durant quinze minuts, removent de tant en tant. Es pica la botifarra molt fina, s'afegeix a la cassola i es cou deu minuts més, a foc lent també. Una vegada fet, s'afegeixen les herbes provençals i la sal.
D'altra banda, es bullen les faves (que s'han deixant en remull durant 48 hores amb aigua embassada , per evitar que el clor les endureixi) durant noranta minuts. Les bullim amb una cambra de litre tapada. Quan ja ho tenim tot, afegim les faves i la mateixa aigua amb que s'han cuit el sofregit i la botifarra negra. Deixem que es cogui tot, a foc lent, durant cinc minuts més.
Se serveix amb una escudella alta o plat de sopa.
Aquest plat, naturalment es cuinava amb sang; com actualment no és possible, proposem succedani de la botifarra negra, que ja porta sang i, per tant, li dóna el color negre característic.
Font:
sábado, 15 de junio de 2013
L'equip de les Nits Gastronòmiques cuina receptes amb més de 3.000 anys antiguitat
El dijous 13 de juny, un grup de col·laboradors de les Nits Gastronòmiques, vam portar a terme l'elaboració de diverses versions de les receptes que es serviran durant els dos sopats programats el 21 i 22 de juny. L'equip format per Rafa Gimena (Como Pomona), Teresa Planella (Bar-restaurant FECOLL), Miquel Sabaté (Museu de Lleida), Dolors Pelegrí (Ajuntament d'Aitona), comptar amb la supervisió de presencial de Gregori Canalies, director de l'escola d'hoteleria de Lleida, i via telefònica de Joan Santacana professor de la UB.
Després de diversos tasts es van afegir petits canvis en l'elaboració d'alguns dels plats per adaptar-los als gustos de l'actualitat, però sense perdre l'essència de la recepta preromana. Aquí teniu algunes imatges de l'experiència gastronòmica:
.jpg)
Després de diversos tasts es van afegir petits canvis en l'elaboració d'alguns dels plats per adaptar-los als gustos de l'actualitat, però sense perdre l'essència de la recepta preromana. Aquí teniu algunes imatges de l'experiència gastronòmica:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)